On està tot allò que em parlaves?
Si és que ha existit mai.
Tu que deies que tant m’estimaves,
que de pressa que ho has canviat.
Quan recordo les teves paraules
són com fletxes que em van matant.
Confiança és el que em demanaves.
Jo te la vaig donar.
Què hi farem quan no van bé les coses,
ara em toca mirar endavant.
Quedaran en la meva memòria
els bons moments que m’has fet passar.
I és que no crec que siguis dolenta
i no crec que m’hagis volgut fer mal,
però amb l’amor s’ha d’anar molt en compte,
sempre és tan delicat.
Ara em sento confós,
vull saber què passa aquí.
No vull un món disfressat,
encara que sigui més dur per a mi.
Vaig creure que estant amb tu
seria sempre feliç.
Ja sé que m’equivocava,
però tot se m’escapa, s’encén i em crema per dins.
Ben al fons de l’ànima
m’hi ha quedat un forat.
No serà fàcil,
però sé que amb el temps s’anirà tapant.
Un temps que s’escurça
gràcies als del meu voltant.
Tinc la sort de tenir-los,
sóc tan afortunat.
Ara em sento confós,
vull saber què passa aquí.
No vull un món disfressat,
encara que sigui més dur per a mi.
Vaig creure que estant amb tu
seria sempre feliç.
Ja sé que m’equivocava,
però tot se m’escapa, s’encén i em crema per dins.