1. |
La llei del més fort
03:04
|
|||
|
Un núvol ha tapat el sol.
Les flors es panseixen, la mort és a prop.
S’han apagat els colors.
Acaba la calma i arriba la por.
Els nens no juguen al carrer.
La guerra comença, s’ha d’estar a cobert.
I ara em pregunto per què?
Qui té la resposta a tant patiment?
Uooo! L’odi ha vençut a l’amor
i la mort a la vida.
Uooo! Com ha passat ja tants cops
hem tornat a la llei del més fort.
Uooo! L’odi ha vençut a l’amor
i la mort a la vida.
Uooo! Com ha passat ja tants cops
hem tornat a la llei del més fort.
|
||||
2. |
A punt d'explotar
03:57
|
|||
|
Víctimes d’un cercle ben tancat.
De cop ens hi hem trobat,
fem el que fem no en podem escapar.
També és cert que som afortunats.
No ens va gens malament,
però això algun dia acabarà petant.
Ja fa tant que estem amb el mateix.
Els dies van morint
i mentre aquest desastre es va fent gran.
Tens raó amb què poc hi podem fer,
però no en vulguis fugir,
resoldre-ho també està a les nostres mans.
Sembla ser que el límit ja s’ha creuat
i això és a punt d’explotar.
Tots en podem prendre mal
amb el que pugui passar.
No sabem si queda gaire temps
pel dia que els enganys
no passin per davant de la veritat.
Pel que veig, almenys ja en som conscients.
Quin és el següent pas?
Ningú sap per on hem de començar.
Sembla ser que el límit ja s’ha creuat
i això és a punt d’explotar.
Tots en podem prendre mal
amb el que pugui passar.
|
||||
3. |
He de seguir
03:23
|
|||
|
Ja s’ha tornat a encendre el foc,
un foc que està dins meu cremant la meva sort.
I és que em farà tornar boig!
Vull sortir d’aquest malson!
Sento una espina que se’m clava fins el fons.
Vull arrancar-la i no sé com.
Arraconar-me al meu món
és tot el que he estat fent enlloc de fer-hi front.
És tot tan fosc, sembla que estigui dins d’un pou!
vull enfilar-me i no sé com.
Noto com em pesa. Vull treure-m’ho de sobre.
Ho he d’acceptar, sempre ho hauré de portar amb mi.
Recordo. Hi torno. No hi vull donar més voltes.
No ha sortit bé, ha arribat l’hora de seguir.
He de seguir!
I és que em farà tornar boig!
Vull sortir d’aquest malson!
No entenc les coses que em passen per l’interior.
Vull que tot canviï i no sé com.
Noto com em pesa. Vull treure-m’ho de sobre.
Ho he d’acceptar, sempre ho hauré de portar amb mi.
Recordo. Hi torno. No hi vull donar més voltes.
No ha sortit bé, ha arribat l’hora de seguir.
He de seguir!
|
||||
4. |
Un viatge sense direcció
03:58
|
|||
|
Ja tinc ganes de tornar-me boig,
de prendre’m una substància
que em faci perdre el control.
Fer un viatge sense direcció.
Sóc aquí per divertir-me
i avui vull menjar-me el món.
Ja sé que això em pot rebentar el cos,
però ara penso en el moment,
busco noves sensacions.
Evadir-me cap a un lloc millor.
Tinc clar que no és el problema
ni tampoc la solució.
Però no sé si sóc capaç de dominar
una cosa que a d’altres els ha fet tant mal.
Sé del cert que amb això no s’hi pot jugar,
que pot desgraciar-me i no m’és igual.
També pot ser que ho pugui controlar
i em faci gaudir d’un efecte especial.
Espero que no em farà perdre el cap
i podré dir prou abans que sigui massa tard.
Però no sé si sóc capaç de dominar
una cosa que a d’altres els ha fet tant mal.
Sé del cert que amb això no s’hi pot jugar,
que pot desgraciar-me i no m’és igual.
També pot ser que ho pugui controlar
i em faci gaudir d’un efecte especial.
Espero que no em farà perdre el cap
i podré dir prou abans que sigui massa tard.
|
||||
5. |
Tot se m'escapa
03:40
|
|||
|
On està tot allò que em parlaves?
Si és que ha existit mai.
Tu que deies que tant m’estimaves,
que de pressa que ho has canviat.
Quan recordo les teves paraules
són com fletxes que em van matant.
Confiança és el que em demanaves.
Jo te la vaig donar.
Què hi farem quan no van bé les coses,
ara em toca mirar endavant.
Quedaran en la meva memòria
els bons moments que m’has fet passar.
I és que no crec que siguis dolenta
i no crec que m’hagis volgut fer mal,
però amb l’amor s’ha d’anar molt en compte,
sempre és tan delicat.
Ara em sento confós,
vull saber què passa aquí.
No vull un món disfressat,
encara que sigui més dur per a mi.
Vaig creure que estant amb tu
seria sempre feliç.
Ja sé que m’equivocava,
però tot se m’escapa, s’encén i em crema per dins.
Ben al fons de l’ànima
m’hi ha quedat un forat.
No serà fàcil,
però sé que amb el temps s’anirà tapant.
Un temps que s’escurça
gràcies als del meu voltant.
Tinc la sort de tenir-los,
sóc tan afortunat.
Ara em sento confós,
vull saber què passa aquí.
No vull un món disfressat,
encara que sigui més dur per a mi.
Vaig creure que estant amb tu
seria sempre feliç.
Ja sé que m’equivocava,
però tot se m’escapa, s’encén i em crema per dins.
|
||||
6. |
Somnis frustrats
07:41
|
|||
|
Et vaig conèixer una nit
en un pub estret i petit
i després d’hores conversant
vam acabar els dos junts al llit.
Ens sentíem especials,
teníem somnis molt semblants:
tu volies ser actriu
i jo un músic conegut.
Mai vam voler tenir
una vida corrent com l’altra gent.
Ens exigíem ser diferents,
necessitàvem ser més lliures.
Percebíem l’emoció
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
Construirem castells al cel
i des de dalt podrem somiar.
Correrem a contravent
sense por a fracassar.
Lluitarem fins al final
buscant la felicitat.
Sempre ens farem costat
en aquest dur combat.
Al cap d’uns any un embaràs
va trastocar els nostres plans
i vaig haver de treballar
en una feina horripilant.
Vam tenir un parell de nens
i unes feines molt corrents.
Tu i jo ja érem dos estranys
que ens anàvem evitant.
Sabíem que la societat
va controlar els nostres somnis
amb promeses d’èxit…
I mentre somiàvem
ella podia dormir.
Percebíem l’opressió
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
Construirem castells al cel
i des de dalt podrem somiar.
Correrem a contravent
sense por a fracassar.
Lluitarem fins al final
buscant la felicitat.
Sempre ens farem costat
en aquest dur combat.
Et trobaré aquesta nit
entre la boira de l’oblit,
enmig les flames del meu món
i la soledat del meu racó.
Les derrotes de l’ahir
seran els èxits del futur
i així hauran tingut sentit
les llàgrimes dels nostres ulls.
Sabíem que la societat
va controlar els nostres somnis
amb promeses d’èxit…
I mentre somiàvem
ella podia dormir.
Percebíem l’opressió
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
No construirem castells al cel
i ja no podrem somiar.
Ja no correm a contravent
i tenim por a fracassar.
S’ha acabat anar lluitant,
no trobarem la felicitat.
Ja no ens fem costat,
em sento derrotat.
|
||||
7. |
Deixa'm ser meu
03:21
|
|||
|
Des que vaig néixer que m’estan ficant al cap
en cada moment la direcció que he d’agafar.
Sóc un titella i em mouen els fils.
Ja en puc donar les gràcies, així és tot molt més senzill.
Has de seguir el què està establert,
d’aquesta manera potser t’anirà bé.
Tan se val el que tu vulguis ser.
Has de complir les normes, formen part de tu mateix.
Doncs no! No ho vull fer més.
M’estic perdent. Deixa’m ser meu.
No! No seguiré a la corrent.
Deixa’m fer!
Quantes vegades he fet massa cas
de coses que m’arriben i no em paro ni a pensar.
Ha arribat l’hora de triar per mi,
deixa’t arrossegar si vols i a mi deixa’m tranquil.
Has de seguir el què està establert,
d’aquesta manera potser t’anirà bé.
Tan se val el que tu vulguis ser.
Has de complir les normes, formen part de tu mateix.
Doncs no! No ho vull fer més.
M’estic perdent. Deixa’m ser meu.
No! No seguiré a la corrent.
Deixa’m fer!
|
||||
8. |
La vampiressa
04:17
|
|||
|
Aquests carrers que tan tranquil vas trepitjant
amaguen històries que et farien tremolar.
Una d’aquestes va passar ja fa molts anys.
En passaran molts més i encara es recordarà.
Quan són nens els qui han patit sempre és espantós.
Només pensar-hi se’m glaça tot el cos.
La seva mirada feia esgarrifar.
Sembrava el terror pels racons de la ciutat.
Hi ha gent que diu que aquesta història no és del tot real,
però tothom sap que algú en podria ser capaç.
Quan són nens els qui han patit sempre és espantós.
Només pensar-hi se’m glaça tot el cos.
Bruixa! Boja! Vampiressa!
Disfrutaves destrossant els més petits.
Quan són nens els qui han patit sempre és espantós.
Només pensar-hi se’m glaça tot el cos.
Bruixa! Boja! Vampiressa!
Disfrutaves destrossant els més petits.
Maleïda vampiressa!
Disfrutaves destrossant els més petits.
|
||||
9. |
Esperant la senyal
06:39
|
|||
|
Després d’anys de guerra entre religions,
el cavaller va tornar a la seva llar.
La pesta negra despoblava les ciutats.
Tot havia canviat i va arrancar a plorar.
Desolat, va anar a mirar el mar
buscant serenitat per poder pensar.
Visualitzava el fred rostre de la mort
i amb ella s’hauria d’enfrontar.
Meditant tot el que havia fet,
demanava a crits que Déu li fes una senyal.
Volia trobar el sentit de totes aquelles morts,
del sofriment, el pànic i el dolor.
Va suplicar una senyal que mai li va arribar.
Només podia creure en el que li havien ensenyat.
Consol de bojos, esperança que s’havia esfumat
i entre les aigües d’aquell mar va veure el seu final.
A on aniré? A l’infern o a un lloc millor?
Tindré perdó? O seré castigat?
Serà la fi cruel com aquest món?
La meva vida haurà estat un engany?
Va suplicar una senyal que mai li va arribar.
Només podia creure en el que li havien ensenyat.
Consol de bojos, esperança que s’havia esfumat
i entre les aigües d’aquell mar va veure el seu final.
|
||||
10. |
Maleïda avarícia
04:29
|
|||
|
Hi ha tantes coses que passen pel teu cervell,
però no t’importen els demés.
Ni la nena més innocent no pot parar
les teves ànsies de poder.
Maleït avariciós!
L’egoisme és la teva perdició.
Quan es giri en contra teu
patiràs tot el que has fet.
Els teus amics més bons ja ho han deixat de ser
i els que ho són és per interès.
Si fins i tot li poses preu a l’amistat.
Només t’importen els diners.
Maleït avariciós!
L’egoisme és la teva perdició.
Quan es giri en contra teu
patiràs tot el que has fet.
D’aquí a no gaire temps les coses canviaran,
veig com s’acosta el teu final.
De tant jugar amb el foc t’acabaràs cremant
i llavors qui t’ajudarà?
Maleït avariciós!
L’egoisme és la teva perdició.
Quan es giri en contra teu
patiràs tot el que has fet.
|
||||
If you like Relics, you may also like:
A stunner from this Salt Lake City band, “Ingress” combines the brawn of Sabbath with the weight of Yob.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 4, 2022
go to album
The Body Is A Burden
by Tired Minds
Another satisfying dose of metallic, sludgy melodic post-hardcore from the Newcastle, Australia-based outfit.
go to album
featured on Bandcamp Radio Aug 4, 2023
go to album
Fate's Overture
by Mortal Blood
Heavy, immersive, and intense, Mortal Blood delivers extreme metal with a decidedly gothic darkness.
go to album
Systemic
by Divide and Dissolve
The Australian duo reach further heights of uncompromising power and serene beauty.
go to album
Cavern of Inoculated Cognition
by Spinebreaker
featured on Bandcamp Radio May 26, 2023
go to album
