Et vaig conèixer una nit
en un pub estret i petit
i després d’hores conversant
vam acabar els dos junts al llit.
Ens sentíem especials,
teníem somnis molt semblants:
tu volies ser actriu
i jo un músic conegut.
Mai vam voler tenir
una vida corrent com l’altra gent.
Ens exigíem ser diferents,
necessitàvem ser més lliures.
Percebíem l’emoció
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
Construirem castells al cel
i des de dalt podrem somiar.
Correrem a contravent
sense por a fracassar.
Lluitarem fins al final
buscant la felicitat.
Sempre ens farem costat
en aquest dur combat.
Al cap d’uns any un embaràs
va trastocar els nostres plans
i vaig haver de treballar
en una feina horripilant.
Vam tenir un parell de nens
i unes feines molt corrents.
Tu i jo ja érem dos estranys
que ens anàvem evitant.
Sabíem que la societat
va controlar els nostres somnis
amb promeses d’èxit…
I mentre somiàvem
ella podia dormir.
Percebíem l’opressió
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
Construirem castells al cel
i des de dalt podrem somiar.
Correrem a contravent
sense por a fracassar.
Lluitarem fins al final
buscant la felicitat.
Sempre ens farem costat
en aquest dur combat.
Et trobaré aquesta nit
entre la boira de l’oblit,
enmig les flames del meu món
i la soledat del meu racó.
Les derrotes de l’ahir
seran els èxits del futur
i així hauran tingut sentit
les llàgrimes dels nostres ulls.
Sabíem que la societat
va controlar els nostres somnis
amb promeses d’èxit…
I mentre somiàvem
ella podia dormir.
Percebíem l’opressió
que inundava els nostres cors.
Estàvem totalment
convençuts de que…
No construirem castells al cel
i ja no podrem somiar.
Ja no correm a contravent
i tenim por a fracassar.
S’ha acabat anar lluitant,
no trobarem la felicitat.
Ja no ens fem costat,
em sento derrotat.