Conec aquesta cara, sé que vol plorar.
No puc saber què penses ni què és el que he dit que t'ha fet mal.
Quan sabré què passa? Quan m'ho explicaràs?
Sembla que altra vegada m'he tornat a equivocar.
I quan després m'ho expliques, ai quin greu que em sap!
Com es pot ser tant burro!? Ho hauria d'haver pensat abans.
Són fletxes les paraules quan t'estimes tant.
Poden il·luminar el cor o el poden travessar.
I ara et vull dir que ho tinc molt clar, que vull tenir-te al meu costat,
que el que jo sento és de veritat i és tant fort com un huracà.
I seré l'home més feliç si al anar a dormir tu estàs al llit.
T'abraçaré tota la nit, fins que et despertis al matí.
Què és el que em preocupava abans d'arribar aquí?
Ja no sé què passa, me n'oblido quan estàs amb mi.
Torna a mirar-me, penses el mateix?
No vull entrabancar-me, però sé que no queda més remei.
I ara et vull dir que ho tinc molt clar, que vull tenir-te al meu costat,
que el que jo sento és de veritat i és tant fort com un huracà.
I seré l'home més feliç si al anar a dormir tu estàs al llit.
Alguns cops serà complicat, ja sé que em tocarà patir.