Després d’anys de guerra entre religions,
el cavaller va tornar a la seva llar.
La pesta negra despoblava les ciutats.
Tot havia canviat i va arrancar a plorar.
Desolat, va anar a mirar el mar
buscant serenitat per poder pensar.
Visualitzava el fred rostre de la mort
i amb ella s’hauria d’enfrontar.
Meditant tot el que havia fet,
demanava a crits que Déu li fes una senyal.
Volia trobar el sentit de totes aquelles morts,
del sofriment, el pànic i el dolor.
Va suplicar una senyal que mai li va arribar.
Només podia creure en el que li havien ensenyat.
Consol de bojos, esperança que s’havia esfumat
i entre les aigües d’aquell mar va veure el seu final.
A on aniré? A l’infern o a un lloc millor?
Tindré perdó? O seré castigat?
Serà la fi cruel com aquest món?
La meva vida haurà estat un engany?
Va suplicar una senyal que mai li va arribar.
Només podia creure en el que li havien ensenyat.
Consol de bojos, esperança que s’havia esfumat
i entre les aigües d’aquell mar va veure el seu final.