Des que vaig néixer que m’estan ficant al cap
en cada moment la direcció que he d’agafar.
Sóc un titella i em mouen els fils.
Ja en puc donar les gràcies, així és tot molt més senzill.
Has de seguir el què està establert,
d’aquesta manera potser t’anirà bé.
Tan se val el que tu vulguis ser.
Has de complir les normes, formen part de tu mateix.
Doncs no! No ho vull fer més.
M’estic perdent. Deixa’m ser meu.
No! No seguiré a la corrent.
Deixa’m fer!
Quantes vegades he fet massa cas
de coses que m’arriben i no em paro ni a pensar.
Ha arribat l’hora de triar per mi,
deixa’t arrossegar si vols i a mi deixa’m tranquil.
Has de seguir el què està establert,
d’aquesta manera potser t’anirà bé.
Tan se val el que tu vulguis ser.
Has de complir les normes, formen part de tu mateix.
Doncs no! No ho vull fer més.
M’estic perdent. Deixa’m ser meu.
No! No seguiré a la corrent.
Deixa’m fer!